.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«jo sóc el camí, la veritat i la vida»

  
  

 
 
 
 
 
Lectura del llibre de Job

Job respongué als seus amics: «Tant de bo que les meves paraules quedessin inscrites, gravades amb un cisell d’acer i resseguides amb plom, entallades a la roca perquè em fessin de testimoni. Però jo sé que el meu defensor viu i que a la fi testificarà a favor meu: veuré que el meu testimoni em fa costat, contemplaré Déu, que em portarà una bona nova. Jo mateix el contemplaré, el veuran els meus ulls, i no els d’un altre.»

Jb 19,1.23-27a

Salm Responsorial

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l’amor del seu nom. R

Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;

la vostra vara de pastor
m’asserena i em conforta. R

Davant meu pareu taula vós mateix
i els enemics ho veuen
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R

Oh sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R

Sl 22

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius.
Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu, tal com diu l’Escriptura: «Ho juro per la meva vida, diu el Senyor: Davant meu s’agenollarà tothom, i tota llengua confessarà a Déu les seves culpes». Per tant, cadascú haurà de donar compte a Déu de la seva pròpia vida.

Rm 14,7-9.10c-12

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa el meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig.» Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. ¿Com podem saber quin camí hi porta?» Jesús li diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi.»


Jn 14,1-6

"Jesús, el camí"

El fragment del comiat de Jesús de l’evangeli segons Joan que llegim avui resulta molt esperançador en la commemoració dels difunts. Jesús parla en aquests llargs discursos de la seva partença: Jesús se’n va al Pare. És la forma de referir-se a la seva mort, sense esmentar-la mai. Fins a vint-i-dues vegades es refereix al seu anar-se’n, marxar, allunyar-se, deixar el món, passar d’aquest món al Pare. El motiu de la marxa és molt clar. Però el text d’avui remarca per damunt de tot que va a preparar-nos lloc en la casa del Pare, per tornar i prendre’ns amb ell. Tot això és el que expressa amb el mot camí. Jesús no és només el model, tampoc no és només el que assenyala la fita vers on dirigir-se, Jesús és el camí mateix. El missatge és d’una plenitud sense parió: «Ningú no arriba al Pare si no és per mi.»
Però el text reserva una sorpresa per al lector amatent. Jesús ja és en el lloc on ens vol portar: «Us prendré amb mi perquè també vosaltres estigueu allà on jo sóc» (14,3). Jesús ja és, en el seu comiat, en el lloc on ens ha de portar. Per dir-ho amb una formulació que Joan empra en altres llocs: «Jesús és sempre amb el Pare i el Pare és sempre amb Jesús» (8,16; 8,29; 16,33). Diu Jesús molt abans en Joan: «Em buscareu i no em trobareu. Allà on jo sóc, vosaltres no hi podeu venir» (7,33). El text diu exactament això, com ho mostra el desconcert dels jueus: «Què significa això que ha dit “em buscareu i no em trobareu” i “allà on jo sóc vosaltres no hi podeu venir”» (7,36; cf. 13,33). Aquesta formulació la tenim reproduïda en altres llocs de Joan (12,26; 14,3; 17,24). Jesús pertany al Pare: «El fill està sempre a la casa del Pare» (8,35); «creieu-me, jo estic en el Pare i el Pare està en mi» (14,11). Aquesta és també la metàfora que presideix l’encapçalament de la narració de Joan: «A Déu no l’ha vist mai ningú; el fill únic, que és Déu, i que està en el si del Pare és qui l’ha revelat» (1,18). Si deixem que Jesús, a més d’estar amb nosaltres, estigui en nosaltres (el cep i les sarments),
aleshores la nostra mort també serà un «passar d’aquest món al Pare» (13,1).

Oriol Tuñí, SJ

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
 
IMATGES